JEAN LETELLIER

Le Rien 06/06/2019-03/08/2019

L’AUTOR:

Jean Letellier, nascut el 1971, i graduat en Parsons School NYC el 1994, ha treballat durant una dècada en un treball fotogràfic en particular.

Persisteix a buscar en el que ja ha passat, les petjades més íntimes del que va ser. En els seus subjectes, busca el “res”, el detall, l’insignificant, l’oblit, els abandons de cada dia, com un vestigi mínim (amb color) d’un record perdurable. Com diu Pascal, “L’home està a mig camí entre el no-res i el tot.” I són aquestes escenes buides, deshumanitzades però tan humanes, les que donen un testimoni del nostre pas a la Terra. Aquestes càpsules de temps detingudes, revelades per un moment i per una llum que les fa visibles, és el que fascina Jean Letellier.

 

REVELA’T FESTIVAL 2019

Aquesta exposició forma part del circuit del festival Revela’t Off – Barcelona.

PERQUÈ LA TERRA MEREIX SER SALVADA O DESTRUÏDA?

L’autor deixa en mans de l’espectador aquesta resposta. Jean Letellier es limita a assenyalar les realitats que passen desapercebudes i donar-los tota l’atenció que mereixen com a portadores de bellesa que són. L’abandonament és una conseqüència del nostre pas i un reflex de la nostra espècie. Es materialitza en objectes, formes, llocs que mereixen ser vistos i que poden respondre a la pregunta amb un si i amb un no. A cada objecte abandonat s’aprecia també una certa bellesa, motiu suficient (per a alguns) per salvar aquest planeta nostre. Trobar la bellesa més enllà de les convencions ens fa adonar-nos del preciós regal que tenim entre mans, anomenat Terra.

Des d’un altre punt de vista, veure aquestes deixalles ens mostra fins a quin punt l’ésser humà maltracta el seu propi hàbitat, fins i tot sense ser-ne conscient. Aquesta lectura, ens dóna una resposta por esperançadora. En tot cas, cada fotografia ens fa reflexionar sobre el concepte de la bellesa i en les interevencions humanes quotidianes. Realitats que, només un ull entrenat per detectar interès en on la resta de ulls no es fixen, treu a la llum la versió més íntima de la nostra espècie.